'Hem detectat que hi ha pares helicòpter, pares piconadora, pares guardaespatlles, pares mànager i pares entrepà’
La periodista Eva Millet va publicar el 2016 un llibre que va esdevenir un èxit de vendes: Hiperpaternidad, del modelo mueble al modelo altar (Plataforma Editorial, 2016). La seva crítica al model de súper-pares, plena d’ironia i exemples reals, va causar sensació i un debat intens. Dos anys després, aquest febrer, Millet escriu una segona part de les seves reflexions, consells i propostes: Hiperniños: ¿Hijos perfectos o hipohijos? (Plataforma Editorial, 2018). Habitualment, comparteix les seves idees al bloc Educa2 i col·labora al Magazine de La Vanguardia. Hi hem parlat sobre aquests nens amb agenda de ministre que van de l’escola a anglès, d’anglès a matemàtiques, de matemàtiques a ioga, i arriben a casa quan ja és fosc i sense temps per a jugar o parlar amb els pares.
—Quan neixen els nens, ja ens avisen que cal agafar-los a tota hora i que no es poden deixar plorar gens… Comença la construcció del sentiment de culpa i l’exigència de sobreprotecció?
—Quan tens un fill, l’instint és protegir el nen. Agafar-lo, donar-li el pit o el biberó. Estar amb ell, amanyagar-lo, petonejar-lo i cuidar-lo molt. Els nadons són més forts que no ens pensem. Però és normal que tinguem aquest instint. Una altra cosa és quan allarguem molt de temps aquesta actitud. Fa temps vaig fer un reportatge sobre la lactància prolongada. Una psicòloga em va explicar que ‘educar és deixar anar’. Per educar, cal aprendre a deixar anar el fill progressivament. No és igual un nadó de sis mesos que un nen de sis anys. Educar és deixar anar amb amor i oferir eines al fill perquè sigui independent. És aquí on falla l’estil de criança. Avui ens fan creure que per ser bons pares hem de sobreprotegir els fills. Que hi hem d’estar constantment a sobre. I els hem d’atendre de manera desmesurada. Que els hem de resoldre els problemes sistemàticament. I no tan sols això, sinó que ens hem d’avançar als seus problemes. I això porta a un estrès molt gran a les famílies.
