“Prefereixo que el meu fill digui bon dia i gràcies que no pas que sàpiga tocar el piano als 5 anys”
Després de l’èxit del seu anterior llibre, Hiperpaternitat, la periodista especialitzada en educació Eva Millet es va adonar que el tema donava per molt més i es va preguntar quin és el resultat d’aquest tipus de criança sobreprotectora. A Hiperniños: ¿hijos perfectos o hiponiños? (Plataforma Editorial) ens resol el dubte. El seu blog, www.educa2.info, ha rebut milers de visites i comentaris sobre el fenomen de la hiperpaternitat.
Com són aquests “hipernens”?
En l’adolescència són com cignes: perfectes, preciosos i amb vides glamuroses a Instagram però només en aparença. Són molt narcisos però molt insegurs. Necessiten un adult que els solucioni les coses. Per això parlo d’“hipofills”. Els falta autonomia i els fa por equivocar-se i no ser perfectes. I l’ansietat s’està normalitzant en l'adolescència. Hi ha tantes expectatives posades en ells, estan tan formats, sempre se'ls ha dit que són els "reis de la casa" i s’ha invertit tant en ells, que no se’ls permet fallar. I tenen baixa tolerància a la frustració.
Segueix llegint..