Hem de conviure amb frustracions, no podem ser perfectes ni estar permanentment contents
Acceptar que no som perfectes és el primer pas per millorar. El pedagog i filòsof Gregorio Luri dedica el seu últim llibre a fer un elogi de les famílies imperfectes.
Actualment la majoria de mares i pares exerceixen una paternitat conscient. En aquest camí cap a una criança respectuosa hi ha certa tendència a buscar la felicitat i la perfecció. Per al mestre i pedagog Gregorio Luri es tracta d’una paradoxa ben curiosa perquè l’ésser humà és imperfecte: “Hem de conviure amb frustracions, no podem ser perfectes ni estar permanentment contents”. El pedagog, que acaba de publicar 'Elogio de las familias sensatamente imperfectas', ens proposa que intentem aspirar al que està per sota de la perfecció, que és la imperfecció assenyada: “Llevat que hi hagi problemes greus i es demani ajuda externa, els únics especialistes de casa nostra som nosaltres”. L’autor descriu tres tipus des famílies: les perfectes, que no tenen problemes; les sensatament imperfectes, que intenten fer-hi front sense fer escarafalls, i les manifestament millorables, que acaben histeritzant dramàticament qualsevol problema.
