ESPAI FAMÍLIES
Parlar és important, callar també
El meu pare era una persona molt senzilla, vivia per treballar i perquè no ens faltés res. Era un home silenciós en un món de dones fortes. Però era molt tendre. Era un bon home i un home bo. Quan jo era jove, una vegada vaig acompanyar-lo al lloc on va néixer, a Galícia, i vaig entendre la seva manera de viure la vida. Observar els orígens educa molt.
Què hi ha del teu pare en la manera com tu has fet de pare?
Potser alguns silencis. Tinc fama de ser molt xerraire i ho soc, però també tinc molts silencis. El contrari de la paraula no és el silenci, és el soroll. El silenci i la paraula es complementen.
Sovint es fa una gran defensa de la necessitat de parlar.
Parlar és important, però callar també. Cal dir tot el que permet que la relació humana sigui humanitzadora i molt sovint callar ajuda més que dir.
Us volia dir..., un dels dos llibres que presentes, és una llarga carta als fills.
Escriure és, entre altres coses, lluitar contra la pèrdua de la memòria. He escrit molt com a mestre i com a director d’escola i ara volia fer-ho com a pare, per conservar vivències.
