L’escola

Inici / L’escola / Una mica d'història

Una mica d'història

Joaquima Minguella Pruñunosa era una mestra vocacional. Cap als finals de la dictadura de Primo de Rivera, a mesura que el seu govern s’anava debilitant, es van anar redreçant diverses entitats culturals i recreatives arreu de Catalunya. Un dels elements que més havia de contribuir a aquest redreçament seria l’existència d’escoles adaptades als sistemes pedagògics més avançats i que impartissin un ensenyament català i en català. Suggerit per Pompeu Fabra, que aleshores vivia a Badalona, l’any 1926 quatre pedagogs, entre els que hi havia la Srta. Minguella, van obrir una escola amb aquestes característiques. Al principi de la guerra va seguir fent la seva tasca amb el màxim de normalitat, buscant sempre la plena formació dels seus alumnes i inculcant-los una actitud cívica davant la vida. Però el desenllaç de la Guerra Civil va significar el final de l’Escola Catalana. Llavors alguns dels seus mestres es van proposar crear un altre centre on poguessin continuar la tasca docent.

Un escriptori, un armari, trenta-cinc taules i trenta-cinc cadires. Amb aquest material es va decidir a muntar la seva escola. Hi havia els mobles, però faltava l’edifici. Un dia, mentre passejava, va clissar una casa davant de mar que tenia tot l’aspecte d’estar abandonada. Era una antiga casa senyorial d’estiueig. La va llogar i, juntament amb Maria Pibernat, amb qui havia treballat anteriorment, va començar a impartir-hi classe. Era l'any 1940, i aquest va ser l’inici de la nostra escola. 

L’any 1943 hi va entrar a treballar Maria Canal, una jove estudiant de Magisteri que acabaria convertint-se en la mà dreta de la directora. Durant molts anys el tàndem Joaquima Minguella-Maria Canal va funcionar al capdavant de l’Escola amb molta compenetració. Aviat Maria Canal va creure convenient, tant per a la formació dels alumnes com per al seu futur i el del col·legi, no limitar-se als estudis de cultura general i de comerç. Per això va convèncer Joaquima Minguella de començar, l’any 1955, a impartir el Batxillerat. Això va representar un esforç considerable, però és evident que va ser decisiu de cara al seu creixement i a la seva consolidació.

A començaments dels 60 va entrar a treballar Salvador Millán, persona amb coneixements d'organització bancària, per impartir classes de comptabilitat. En un moment econòmicament molt delicat, la senyoreta Minguella li va demanar que es fes càrrec de l'administració de l'Escola. La seva gestió va ser decisiva per al sanejament de l'economia del col·legi i per a resoldre un contracte complex que posava en risc la continuïtat de la docència en l'emblemàtic edifici on avui continua la seva activitat.

L’any 1965 l’escola havia arribat als vint-i-cinc anys d’existència. Es va celebrar amb una missa i un sopar al que hi van assistir diferents personalitats. En aquells anys, l’Escola Minguella ja tenia molta nomenada a Badalona i les sol·licituds d’ingrés no només venien de gent de la ciutat sinó també de famílies que vivien als municipis del voltant.

L’any 1970 es va demanar a Roser Montanyà que entrés a formar part de l’equip directiu perquè Joaquima Minguella va confiar en la preparació d’aquesta mestra jove, que havia cursat matèries d’orientació familia, d’acció tutorial i de direcció a l’ICE (Institut de Ciències de l’Educació). Amb Roser Montañà es van començar a fer les primeres reunions amb pares per tal de consolidar la relació família-escola. Al cap d'uns anys, Roser Montañà va agafar el relleu de Joaquima Minguella com a directora de l’escola.

El 20 de gener de 1985 va ser un dia trist per a l'Escola. Va ser el dia en què va morir Joaquima Minguella. Tots els que la vam conèixer la recordem amb afecte i coincidim en que era una mestra vocacional, ferma i exigent, que s'estimava molt la seva feina i que, a més dels coneixements i la cultura, ens ensenyava a treballar amb responsabilitat. 

L’any 1990  l’escola va fer 50 anys.  Per celebrar-ho es van programar un  munt d’activitats, des d’una enlairada de globus a la Rambla, una peregrinació a Montserrat, taules rodones, concerts, ballada de sardanes, representació teatral... Total que cada mes hi havia alguna activitat preparada per celebrar els 50 anys d’escola.

 Maria Canal

En aquells moments es va publicar un llibre, escrit  per Núria Casals, professora de l’escola i Joan Garcia, exalumne i periodista de professió, que recollia els cinquanta anys d’història de l’escola. 

El curs 2015-2016 l'Escola va celebrar el 75è aniversari de la seva fundació. Durant aquests setanta-cinc anys, l'Escola ha comptat amb persones d'una gran vàlua humana i professional, visionàries en matèria d'educació, que, amb dedicació i entusiasme, han sabut donar-hi un nou impuls, fent seu el projecte educatiu seguint la trajectòria docent i l'empremta personal de la seva fundadora.